L´orde del  Cìster és fundat el 1098, i Poblet el 1150, quan encara no han passat cent anys. Els segles XII i XIII són fonamentals en la història del nostre monestir. De fet, ells ens deixen enllestides les principals dependències de la casa: un espai, bell i funcional alhora, per a la recerca de Déu. Aquest espai ens ha arribat gairebé intacte en la seva totalitat. El XIV és encara un segle de grans realitzacions, i també el de la davallada, lenta, però indefectible. L´any 1835 la desamortització de Mendizabal  provoca l´exclaustració de la comunitat de monjos, que no es recupera fins l´any 1940, amb la vinguda d´un petit grup de cistercencs d´Italia.


No hem parlat d’abats de Poblet il·lustres, ni de comtes, ni de reis, ni de construccions… Pensem que és sobretot la humilitat la qui escriu la història, la de debò. Com ho palesa, de forma contundent, la llosa tombal d’un ex-abat de Poblet, fra Vicenç Ferrer, mort el 1411, col·locada al claustre, just davant la sala capitular, al bell mig, perquè tothom la trepitgi en entrar i sortir, amb aquesta sola i reveladora inscripció: Miserere mei Deus secundum magnam misericordiam tuam, del salm 50, el salm amb què sant Benet fa començar cada dia la lloança del matí, a trenc d’alba, i a la recitació del qual vol que tots els monjos siguin presents (cf. Regla de sant Benet 13, 2). La pregària que, com l’abat Ferrer, nosaltres hauríem de fer nostra, amb confiança i amb agraïment, perquè, al capdavall, la vida del monjo es resumeix en aquesta actitud d’abandó a Déu: «no desesperar mai de la misericòrdia de Déu» (Regla de sant Benet 4, 74).

La Carta de Caritat és un breu document, escrit en llatí, del segle XII, que dona naixença de manera oficial a l’Orde Cistercenc, en tant que en defineix l’organització interna i la forma de govern. L’autor del text és el tercer abat de Cister, Esteve Harding (1108-1133). Aquest text constitucional és encara avui el document de referència per a l’organització de l’Orde Cistercenc, amb el benentès que no reemplaça de cap manera la Regla de sant Benet. Amb motiu de les primeres fundacions de Cister (La Ferté, 1113 i Pontigny, 1114), Esteve Harding preparà aquest text, la Carta de Caritat, per regular les relacions entre els monestis d’un orde que començava a expandir-se. Un primer text va ser discutit amb els abats de La Ferté i Pontigny, i després fou revisat pels capítols generals de 1115 a 1119, als quals participaren ja dotze abats. El text de 1119, anomenat Carta de Caritat primera, fou aprovat pel papa Calixt II el 23 de desembre de 1119.